Situació
|
Parada 1 del autobús
|
Obra
|
Sebastian Lucius “A classical man with a
magpie” (1907)
|
Història
|
Aquesta obra mostra un ambient del tot
clàssic, propi de l’antiga Roma. El pintor va voler mostrar el dol melancòlic
del personatge principal del quadre vers un ésser estimat, perdut als primers
anys de vida.
Aquest dol el simbolitza amb l’aparició d’una
garsa al seu costat.
|
Iconografia
|
Iconogràficament, la garsa es considerava a
l’antiga Roma com a bon presagi. Es creia que els esperits dels nens morts
revivien en les garses per poder dirigir-se de nou a casa seva. Segons l’antiga
llegenda explicada per Ovidi, Procne, filla del rei d’Atenes, va ser
traicionada pel seu marit Tereo, que va raptar la seva germana, Filomela, la
va violar i després li va tallar la llengua. Procne, alliberada de la seva
germana, es va venjar matant al seu propi fill i donant-li de menjar al seu
marit. Aquest, va embogir de dolor, va perseguir a les dues dones, però
Procne es va transformar en garsa, Filomela en rossinyol i Tereo en abubilla.
|
divendres, 24 de maig del 2013
QR-10 Garsa
QR-9 Pollancre
Situació
|
Pista de fútbol sala
|
Obra
|
Bellini
“ Virgen de los arbolitos” (1487)
|
Història
|
Bellini
pinta aquesta petita obra piadosa on el paisatge del fons és més que un simple
marc de l’imatge principal.
Els dos
arbre petits que franquegen a la Verge destaquen suficient com per suggerir un
significat simbòlic com posteriorment s’esmentarà. Darrera dels arbre trobem
els cims dels Baixos Alps, on s’esborren entre mig del sol de mitja tarda.
Aquesta mateixa llum cau sobre les imatges principals de la Verge i de Crist,
fent-los avançar cap al món que els contempla.
Tot i
així Bellini els dota d’un espai privilegiat dins d’aquest món mitjançant l’ús
d’un mostrador que lliga i separa els seu espai del nostre.
|
Iconografia
|
El
pollancre blanc és una imatge de salvació. De de l’antiguitat es creia que
les fulles tenien la propietat de curar la picada de serp.
En virtut
de la seva connotació fúnebre, el pollancre negre al·ludeix a la Passió de
Crist.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Blanca i negre és i una piulada lletja ofereix.
dimecres, 22 de maig del 2013
QR-8 Pit roig
Si vols sentir el seu cant, descarrega l'arxiu d'audio!
Situació
|
Darrera l'edifici de Llevant |
Obra
Història
|
El Bosco
“El jardín de las delicias”
En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó central, en
aquesta taula es presenta la vida terrenal i amb ella els animals que l’envolten
i la conformen. Entre ells podem trobar un eixam d’ocells a la part esquerra,
i en mig observem el pit roig.
L'estructura
de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se,
realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi
i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís,
i el final en la tercera, que representa l'Infern.
|
Iconografia
|
El pit roig es troba entre un grup d’ocell, difícil
d’identificar com la gran varietat que presenta el quadre. Aquest ocell és
símbol de compassió. La part del seu cos vermellosa és el resultat de les
cremades que va patir quan portava aigua a les ànimes brasejades de l’infern.
Una altre llegenda que se li atribueix, és que conserva part del seu pelatge vermellós,
a causa de les punxades que va patir al anar traient els claus de Crist
clavat a la Creu.
|
Molt alt és i amb molta aigua creix.
QR-7 Porquet de Sant Antoni
Situació
|
Herba de l'edifici migdia I |
Obra
|
Johann Friederich
Grueber “ Still life” (1670)
|
Història
|
Aquesta obra ens mostra un exemple de vanita. En
l’art es designa vanita a una categoria particular de natura morta, d’art
valor simbòlic i religiós. En aquest cas es pot veure a la part inferior mig
tapada per un drap, un objecte que podria fer referència a la closca d’un
porquet de Sant Antoni.
|
Iconografia
|
El relleu que presenta la closca del Porquet de Sant
Antoni, és repetitiu i uniforme. Aquest motiu fa que doni volum i a la vegada
protegeixi quelcom valuós que pugui guardar al seu interior.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Molt delicat sembla ser i un pitet vermell té.
QR-6 Cargol
Situació
|
Herba de l'edifici migdia I |
Obra
|
Evert Collier “A
vanitas still life” (1689)
|
Història
|
Aquesta obra ens mostra un exemple de vanita. En
l’art es designa vanita a una categoria particular de natura morta, d’art
valor simbòlic i religiós. En aquest cas es pot veure a la part superior, la
closca d’un cargol.
|
Iconografia
|
L’espiral que presenta la closca del cargol,
simbolitza el procés de creixement i evolució. Representa el procés de tornar
al mateix punt, una vegada i una altra, però en un nivell diferent, d’aquesta
manera pot al·lusió a la vida eterna.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Si tinc por, sóc una boleta, sinó tinc moltes potetes.
divendres, 17 de maig del 2013
QR-5 Llorer
Situació
|
Les escales que van cap al metro
|
Obra
|
Boccaccino “Retrato del hombre con rama de
laurel” (1530)
|
Història
|
Es desconeix la identitat de l’home del
retrat d’aquesta pintura. Segons alguns, podria tractar-se d’un poeta pel
ramet de llorer que té a la mà dreta.
|
Iconografia
|
Iconogràficament, el llorer, és
símbol de glòria immortal de poetes i vencedors, el llorer pot al·ludir també
al concepte d’eternitat i constància. El representat és provablement un
enamorat que ofereix el seu amor etern a la seva estimada, amb l’esperança de
veure’s correspost.
Ja que mostra un ramet de
llorer i no una corona tradicional, altre crítics han pensat que la planta
que l’home té a la ma podria indicar la seva professió.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Bola boleta ben rodoneta i a la closca hi té la caseta.
divendres, 10 de maig del 2013
QR4- Palmera de ventall
Situació
|
Les escales que van cap al metro |
Obra
Història
|
El Bosco “El jardín de las delicias”
En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó esquerre,
una imatge del paradís on es
representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam,
i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria. En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és
on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home
havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa
la condemna a l'infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i
cruel en el qual l'ésser humà és condemnat per seu pecat.
L'estructura de l'obra, per si
mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca
simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà.
El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l'Infern.
|
Iconografia
|
La palmera
es troba en un pla mitjà, sobre un zona rocosa i pròxima al llac de l’escena.
Un element nou es troba al seu tronc: la serp i, amb ella, l’al·lusió que
confereix a les palmeres de l’arbre del Bé i del Mal.
En Bosco, ha eliminat el seu caràcter justicier.
Molt pocs historiadors han pres atenció en aquest element vegetal del
paisatge d’aquest pintor flamenc; es tracte d’una naturalesa excessivament
estrambòtica que fan que passin inadvertits certs detalls, en canvi tots ells
són sorprenents com per ser dignes de l’estudi.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Les fulles al menjar podeu posar i bon gust li donarà.
divendres, 3 de maig del 2013
QR 3- Porc Senglar
Situació
|
les escales que van cap al metro
|
Obra
|
La caça del porc senglar de Caledonia ( 1618) Rubens
|
Història
|
És una obra de dimensions físiques petites però d'una grandiloqüències important. L'autor sap ser delicat i mostra una gran habilitat tècnica i una sensibilitat cap als ritmes de la composició i la psicologia dels personatges representats.
|
Iconografia
|
A l’antiga Grècia, el porc en general era considerat emblema de
fecunditat i benestar, però més tard l’imatge es va fer negativa.
Explica la llegenda, que existia una fada, Cirse, que tenia el poder de transformar
els homes en porcs.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Si teniu molta calor, us venteu. Així que busqueu un arbre que us ofereixi el que busqueu.
QR 2- Xiprer
Situació
|
Plaça de l'edifici de llevant
|
Obra
|
Anunciació (1474) Leonardo Da Vinci
|
Història
|
En general, es creu que és la primera obra completa existent de Leonardo. Fins el 1869, l'obra s'havia atribuit a Verrochio.
|
Iconografia
|
Els poetes grecs i llatins atribuïen al xipré un significat funerari,
considerant-lo l’arbre dels difunts.
Diu la llegenda que un jove que passava gran part del seu temps als bosc
amb la companyia d’un cérvol de banyes d’or. Un dia, durant una tarda d’estiu
que feia moltíssim calor, el cérvol es va estirar sota l’ombra d’un arbre a
descansar i el joves sense adonar-se’n, va matar-lo per menjar-se’l.
Desesperat, el jove va demanar als deus que el castiguessin amb el pensament
del que havia fet per sempre més. El van convertir en un xipré, l’arbre del
dolor que , des de llavors “creix a prop de qui pateix” i es plantava a prop
de les tombes com a símbol de dol i
dolor inconsolable.
Per altra banda s’asocía a la Verge María, ja que creix cap al cel i té
un vincle directe amb l’espiritualitat cristiana.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Busqueu rastres d'animals pel fang que la pluja els deixa refregar-se.
QR 1 -Heura
Situació
|
Palau de les Heures
|
Obra
|
Baco malalt (1595-1596) Caravaggio
|
Història
|
Caravaggio era jove quan va realitzar aquesta obra, que representa al déu
Bacus. Aquí apareix representat com un jove musculós i atractiu, però de pell
groguenca i de llavis descolorits.
Podria tractar-se d'un autoretrat de Caravaggio a l'hospital, on va estar
internat a causa de les ferides rebudes per la guitza d'un cavall. No obstant
això, alguns crítics consideren que el pintor va ser internat a causa de la
malària. Aquí es disfressa del personatge que va a retratar, com després ho
faria Rembrandt. El model està assegut amb la cara girada a l'espectador.
L'obra va ser confiscada en 1607, i el papa Pau V la va donar al seu
nebot Scipione Borghese.
Aquesta representació de Bacus està allunyada de les pintures
tradicionals. Es tracta d'una pintura realista que preludia l'art del segle
XIX. Destaca el mestratge amb què està tractada la natura morta.
|
Iconografia
|
En la mitologia grega, l'heura s'atribuïa
al deu Baco, deu del vi, entrellaçant el cap a mode de corona. Simbolitza
l'amor etern i la felicitat.
Al ser una planta enfiladissa que creix
"abraçant-se" als troncs dels arbres, l'heura ha inspirat a l'amor
i a l'amistat, convertint-se en un símbol de fidelitat o afecte perpetu.
|
PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Busqueu un arbre punxagut en una plaça en nom de vent.
Busqueu un arbre punxagut en una plaça en nom de vent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)