divendres, 24 de maig del 2013

QR-10 Garsa








Situació
Parada 1 del autobús 
Obra
Sebastian Lucius “A classical man with a magpie” (1907)
Història
Aquesta obra mostra un ambient del tot clàssic, propi de l’antiga Roma. El pintor va voler mostrar el dol melancòlic del personatge principal del quadre vers un ésser estimat, perdut als primers anys de vida.
Aquest dol el simbolitza amb l’aparició d’una garsa al seu costat.
Iconografia
Iconogràficament, la garsa es considerava a l’antiga Roma com a bon presagi. Es creia que els esperits dels nens morts revivien en les garses per poder dirigir-se de nou a casa seva. Segons l’antiga llegenda explicada per Ovidi, Procne, filla del rei d’Atenes, va ser traicionada pel seu marit Tereo, que va raptar la seva germana, Filomela, la va violar i després li va tallar la llengua. Procne, alliberada de la seva germana, es va venjar matant al seu propi fill i donant-li de menjar al seu marit. Aquest, va embogir de dolor, va perseguir a les dues dones, però Procne es va transformar en garsa, Filomela en rossinyol i Tereo en abubilla.





QR-9 Pollancre



Situació
Pista de fútbol sala
Obra
Bellini “ Virgen de los arbolitos” (1487)
Història
Bellini pinta aquesta petita obra piadosa on el paisatge del fons és més que un simple marc de l’imatge principal.
Els dos arbre petits que franquegen a la Verge destaquen suficient com per suggerir un significat simbòlic com posteriorment s’esmentarà. Darrera dels arbre trobem els cims dels Baixos Alps, on s’esborren entre mig del sol de mitja tarda. Aquesta mateixa llum cau sobre les imatges principals de la Verge i de Crist, fent-los avançar cap al món que els contempla.
Tot i així Bellini els dota d’un espai privilegiat dins d’aquest món mitjançant l’ús d’un mostrador que lliga i separa els seu espai del nostre.
Iconografia
El pollancre blanc és una imatge de salvació. De de l’antiguitat es creia que les fulles tenien la propietat de curar la picada de serp.
En virtut de la seva connotació fúnebre, el pollancre negre al·ludeix a la Passió de Crist. 





PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Blanca i negre és i una piulada lletja ofereix.


dimecres, 22 de maig del 2013

QR-8 Pit roig



Si vols sentir el seu cant, descarrega l'arxiu d'audio! 








Situació
Darrera l'edifici de Llevant
Obra
Història
El Bosco “El jardín de las delicias”
En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó central, en aquesta taula es presenta la vida terrenal i amb ella els animals que l’envolten i la conformen. Entre ells podem trobar un eixam d’ocells a la part esquerra, i en mig observem el pit roig.
L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l'Infern.
Iconografia
El pit roig es troba entre un grup d’ocell, difícil d’identificar com la gran varietat que presenta el quadre. Aquest ocell és símbol de compassió. La part del seu cos vermellosa és el resultat de les cremades que va patir quan portava aigua a les ànimes brasejades de l’infern. Una altre llegenda que se li atribueix, és que conserva part del seu pelatge vermellós, a causa de les punxades que va patir al anar traient els claus de Crist clavat a la Creu.




PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Molt alt és i amb molta aigua creix.

QR-7 Porquet de Sant Antoni



Situació
Herba de l'edifici migdia I
Obra
Johann Friederich Grueber  “ Still life” (1670)
Història
Aquesta obra ens mostra un exemple de vanita. En l’art es designa vanita a una categoria particular de natura morta, d’art valor simbòlic i religiós. En aquest cas es pot veure a la part inferior mig tapada per un drap, un objecte que podria fer referència a la closca d’un porquet de Sant Antoni.
Iconografia
El relleu que presenta la closca del Porquet de Sant Antoni, és repetitiu i uniforme. Aquest motiu fa que doni volum i a la vegada protegeixi quelcom valuós que pugui guardar al seu interior.



PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Molt delicat sembla ser i un pitet vermell té.

QR-6 Cargol



Situació
Herba de l'edifici migdia I
Obra
Evert Collier “A vanitas still life” (1689)
Història
Aquesta obra ens mostra un exemple de vanita. En l’art es designa vanita a una categoria particular de natura morta, d’art valor simbòlic i religiós. En aquest cas es pot veure a la part superior, la closca d’un cargol.
Iconografia
L’espiral que presenta la closca del cargol, simbolitza el procés de creixement i evolució. Representa el procés de tornar al mateix punt, una vegada i una altra, però en un nivell diferent, d’aquesta manera pot al·lusió a la vida eterna.



PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Si tinc por, sóc una boleta, sinó tinc moltes potetes.

divendres, 17 de maig del 2013

QR-5 Llorer




Situació
 Les escales que van cap al metro
Obra
Boccaccino “Retrato del hombre con rama de laurel” (1530)
Història
Es desconeix la identitat de l’home del retrat d’aquesta pintura. Segons alguns, podria tractar-se d’un poeta pel ramet de llorer que té a la mà dreta.
Iconografia
Iconogràficament, el llorer, és símbol de glòria immortal de poetes i vencedors, el llorer pot al·ludir també al concepte d’eternitat i constància. El representat és provablement un enamorat que ofereix el seu amor etern a la seva estimada, amb l’esperança de veure’s correspost.
Ja que mostra un ramet de llorer i no una corona tradicional, altre crítics han pensat que la planta que l’home té a la ma podria indicar la seva professió.



PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Bola boleta ben rodoneta i a la closca hi té la caseta.

divendres, 10 de maig del 2013

QR4- Palmera de ventall



Situació
Les escales que van cap al metro
Obra
Història
El Bosco “El jardín de las delicias”
En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria. En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l'infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat per seu pecat.
L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l'Infern.
Iconografia
 La palmera es troba en un pla mitjà, sobre un zona rocosa i pròxima al llac de l’escena. Un element nou es troba al seu tronc: la serp i, amb ella, l’al·lusió que confereix a les palmeres de l’arbre del Bé i del Mal.
En Bosco, ha eliminat el seu caràcter justicier. Molt pocs historiadors han pres atenció en aquest element vegetal del paisatge d’aquest pintor flamenc; es tracte d’una naturalesa excessivament estrambòtica que fan que passin inadvertits certs detalls, en canvi tots ells són sorprenents com per ser dignes de l’estudi.




PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Les fulles al menjar podeu posar i bon gust li donarà.

divendres, 3 de maig del 2013

QR 3- Porc Senglar



Situació
 les escales que van cap al metro
Obra
La caça del porc senglar de Caledonia ( 1618) Rubens
Història
És una obra de dimensions físiques petites però d'una grandiloqüències important. L'autor sap ser delicat i mostra una gran habilitat tècnica i una sensibilitat cap als ritmes de la composició i la psicologia dels personatges representats.
Iconografia
A l’antiga Grècia, el porc en general era considerat emblema de fecunditat i benestar, però més tard l’imatge es va fer negativa.
Explica la llegenda, que existia una fada, Cirse, que tenia el poder de transformar els homes en porcs.  





PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Si teniu molta calor, us venteu. Així que busqueu un arbre que us ofereixi el que busqueu.

QR 2- Xiprer

Fitxer:Leonardo da Vinci 052.jpg

Situació
 Plaça de l'edifici de llevant
Obra
Anunciació (1474) Leonardo Da Vinci

Història
En general, es creu que és la primera obra completa existent de Leonardo. Fins el 1869, l'obra s'havia atribuit a Verrochio.
Iconografia
Els poetes grecs i llatins atribuïen al xipré un significat funerari, considerant-lo l’arbre dels difunts.

Diu la llegenda que un jove que passava gran part del seu temps als bosc amb la companyia d’un cérvol de banyes d’or. Un dia, durant una tarda d’estiu que feia moltíssim calor, el cérvol es va estirar sota l’ombra d’un arbre a descansar i el joves sense adonar-se’n, va matar-lo per menjar-se’l. Desesperat, el jove va demanar als deus que el castiguessin amb el pensament del que havia fet per sempre més. El van convertir en un xipré, l’arbre del dolor que , des de llavors “creix a prop de qui pateix” i es plantava a prop de les tombes  com a símbol de dol i dolor inconsolable.

Per altra banda s’asocía a la Verge María, ja que creix cap al cel i té un vincle directe amb l’espiritualitat cristiana.





PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Busqueu rastres d'animals pel fang que la pluja els deixa refregar-se.

QR 1 -Heura





Situació
Palau de les Heures 
Obra
Baco malalt (1595-1596) Caravaggio

Història
Caravaggio era jove quan va realitzar aquesta obra, que representa al déu Bacus. Aquí apareix representat com un jove musculós i atractiu, però de pell groguenca i de llavis descolorits.

Podria tractar-se d'un autoretrat de Caravaggio a l'hospital, on va estar internat a causa de les ferides rebudes per la guitza d'un cavall. No obstant això, alguns crítics consideren que el pintor va ser internat a causa de la malària. Aquí es disfressa del personatge que va a retratar, com després ho faria Rembrandt. El model està assegut amb la cara girada a l'espectador.
L'obra va ser confiscada en 1607, i el papa Pau V la va donar al seu nebot Scipione Borghese.

Aquesta representació de Bacus està allunyada de les pintures tradicionals. Es tracta d'una pintura realista que preludia l'art del segle XIX. Destaca el mestratge amb què està tractada la natura morta.

Iconografia
En la mitologia grega, l'heura s'atribuïa al deu Baco, deu del vi, entrellaçant el cap a mode de corona. Simbolitza l'amor etern i la felicitat.

Al ser una planta enfiladissa que creix "abraçant-se" als troncs dels arbres, l'heura ha inspirat a l'amor i a l'amistat, convertint-se en un símbol de fidelitat o afecte perpetu. 





      


PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Busqueu un arbre punxagut en una plaça en nom de vent.