QR-10 Garsa

Situació	Parada 1 del autobús
Obra	Sebastian Lucius “A classical man with a magpie” (1907)
Història	Aquesta obra mostra un ambient del tot clàssic, propi de l’antiga Roma. El pintor va voler mostrar el dol melancòlic del personatge principal del quadre vers un ésser estimat, perdut als primers anys de vida. Aquest dol el simbolitza amb l’aparició d’una garsa al seu costat.
Iconografia	Iconogràficament, la garsa es considerava a l’antiga Roma com a bon presagi. Es creia que els esperits dels nens morts revivien en les garses per poder dirigir-se de nou a casa seva. Segons l’antiga llegenda explicada per Ovidi, Procne, filla del rei d’Atenes, va ser traicionada pel seu marit Tereo, que va raptar la seva germana, Filomela, la va violar i després li va tallar la llengua. Procne, alliberada de la seva germana, es va venjar matant al seu propi fill i donant-li de menjar al seu marit. Aquest, va embogir de dolor, va perseguir a les dues dones, però Procne es va transformar en garsa, Filomela en rossinyol i Tereo en abubilla.

QR-9 Pollancre

Situació	Pista de fútbol sala
Obra	Bellini “ Virgen de los arbolitos” (1487)
Història	Bellini pinta aquesta petita obra piadosa on el paisatge del fons és més que un simple marc de l’imatge principal. Els dos arbre petits que franquegen a la Verge destaquen suficient com per suggerir un significat simbòlic com posteriorment s’esmentarà. Darrera dels arbre trobem els cims dels Baixos Alps, on s’esborren entre mig del sol de mitja tarda. Aquesta mateixa llum cau sobre les imatges principals de la Verge i de Crist, fent-los avançar cap al món que els contempla. Tot i així Bellini els dota d’un espai privilegiat dins d’aquest món mitjançant l’ús d’un mostrador que lliga i separa els seu espai del nostre.
Iconografia	El pollancre blanc és una imatge de salvació. De de l’antiguitat es creia que les fulles tenien la propietat de curar la picada de serp. En virtut de la seva connotació fúnebre, el pollancre negre al·ludeix a la Passió de Crist.

PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Blanca i negre és i una piulada lletja ofereix.

QR-8 Pit roig

Si vols sentir el seu cant, descarrega l'arxiu d'audio! 

https://docs.google.com/file/d/0B7-AHkUH_4epWW1VNnVZeloxeWs/edit

Situació	Darrera l'edifici de Llevant
Obra Història	El Bosco “El jardín de las delicias” En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó central, en aquesta taula es presenta la vida terrenal i amb ella els animals que l’envolten i la conformen. Entre ells podem trobar un eixam d’ocells a la part esquerra, i en mig observem el pit roig. L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l'Infern.
Iconografia	El pit roig es troba entre un grup d’ocell, difícil d’identificar com la gran varietat que presenta el quadre. Aquest ocell és símbol de compassió. La part del seu cos vermellosa és el resultat de les cremades que va patir quan portava aigua a les ànimes brasejades de l’infern. Una altre llegenda que se li atribueix, és que conserva part del seu pelatge vermellós, a causa de les punxades que va patir al anar traient els claus de Crist clavat a la Creu.

PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Molt alt és i amb molta aigua creix.

QR-7 Porquet de Sant Antoni

Situació	Herba de l'edifici migdia I
Obra	Johann Friederich Grueber  “ Still life” (1670)
Història	Aquesta obra ens mostra un exemple de vanita. En l’art es designa vanita a una categoria particular de natura morta, d’art valor simbòlic i religiós. En aquest cas es pot veure a la part inferior mig tapada per un drap, un objecte que podria fer referència a la closca d’un porquet de Sant Antoni.
Iconografia	El relleu que presenta la closca del Porquet de Sant Antoni, és repetitiu i uniforme. Aquest motiu fa que doni volum i a la vegada protegeixi quelcom valuós que pugui guardar al seu interior.

PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Molt delicat sembla ser i un pitet vermell té.

QR-6 Cargol

Situació	Herba de l'edifici migdia I
Obra	Evert Collier “A vanitas still life” (1689)
Història	Aquesta obra ens mostra un exemple de vanita. En l’art es designa vanita a una categoria particular de natura morta, d’art valor simbòlic i religiós. En aquest cas es pot veure a la part superior, la closca d’un cargol.
Iconografia	L’espiral que presenta la closca del cargol, simbolitza el procés de creixement i evolució. Representa el procés de tornar al mateix punt, una vegada i una altra, però en un nivell diferent, d’aquesta manera pot al·lusió a la vida eterna.

PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Si tinc por, sóc una boleta, sinó tinc moltes potetes.

QR-5 Llorer

Situació	Les escales que van cap al metro
Obra	Boccaccino “Retrato del hombre con rama de laurel” (1530)
Història	Es desconeix la identitat de l’home del retrat d’aquesta pintura. Segons alguns, podria tractar-se d’un poeta pel ramet de llorer que té a la mà dreta.
Iconografia	Iconogràficament, el llorer, és símbol de glòria immortal de poetes i vencedors, el llorer pot al·ludir també al concepte d’eternitat i constància. El representat és provablement un enamorat que ofereix el seu amor etern a la seva estimada, amb l’esperança de veure’s correspost. Ja que mostra un ramet de llorer i no una corona tradicional, altre crítics han pensat que la planta que l’home té a la ma podria indicar la seva professió.

PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Bola boleta ben rodoneta i a la closca hi té la caseta.

QR4- Palmera de ventall

Situació	Les escales que van cap al metro
Obra Història	El Bosco “El jardín de las delicias” En obrir-se, el tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam, i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria. En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l'infern; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat per seu pecat. L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l'Infern.
Iconografia	La palmera es troba en un pla mitjà, sobre un zona rocosa i pròxima al llac de l’escena. Un element nou es troba al seu tronc: la serp i, amb ella, l’al·lusió que confereix a les palmeres de l’arbre del Bé i del Mal. En Bosco, ha eliminat el seu caràcter justicier. Molt pocs historiadors han pres atenció en aquest element vegetal del paisatge d’aquest pintor flamenc; es tracte d’una naturalesa excessivament estrambòtica que fan que passin inadvertits certs detalls, en canvi tots ells són sorprenents com per ser dignes de l’estudi.

PISTA PEL SEGÜENT CODI QR:
Les fulles al menjar podeu posar i bon gust li donarà.